Error
  • La plantilla no està disponible per aquesta presentació. Si us plau, contacta amb l'administrador/a del lloc.

El comiat de Menorca amb proa cap Girona...

jtd febrer 1991 pTot allò que t’ha deixat grata memòria (el gust reconfortant dels moments plàcids de la vida, la lluentor de les vivències, el gaudi personal i instransferible dels dies de joventut...) es converteix en un somriure enyoradís que encén els ulls dins les dècades passades. Seran molts els menoquins i menorquines que tenen ben present quan Ja T’ho Diré deixà l’illa, perquè deixaríem de gaudir, de forma propera i en directe, la seva valuosa música. El grup de Ciutadella decidí cercar horitzons nous. Abandonaren Menorca, però se l’emportaren als seu cor i molt clarament reflectida en les seves lletres. Es tancava una preciosa etapa menorquina que havia de florir també amb força a les comarques gironines primer, i a la resta de Catalunya després, entre altres molts indrets.

Comiat al pati de l’IES Josep Maria Quadrado de Ciutadella

Després de cinc anys de trepitjar tots els escenaris possibles a la petita “Roqueta”, els cinc components de Ja T’ho Diré decidiren donar el ‘bot’ i creuar el mar. L’Empordà seria el seu nou entorn on havien de seguir desplegant la seva música, i la petita localitat de Biure d’Empordà el recés des d’on activar-se.

Naxia l’any 1991 i el grup prepararia els seu comiat. Fou un concert que serví també per recaptar fons i llançar una enorme abraçada a tota la gent que durant anys va aplaudir les seves cançons. Amb el nom de “Sort i ventura” (genuïna expressió ciutadellenca que convida als millors desitjos en un afer o una aventura desconeguda) s’organitzà un dels concerts més memorables de la banda i pee al seu públic fins llavors. Fou al pati de l’Institut Josep Maria Quadrado el 19 de gener de 1991. Una data subrallada a la història musical de Ja T’ho Diré. Una munió de fans ompliren, com mai, el recinte del centre en un adéu alegre i emotiu alhora i, encara, molt recordat.

Aquell concert vingué marcat per l’esclat de la primera Guerra del Golf, tres dies abans. El compromís pacifista i antibèl•licista del grup es féu notar. Van repartir còpies de la cançó “Oriente”, perquè la gent cantés amb ells aquella lletra per convertir-lo en un clam de pau i alhora d’indignació per l’inici d’aquell conflicte armat: “La noche inunda la ciudad/ las bombas la il•luminan/ intermitentemente/ las calles teñidas de rojo/ jardines quemados/ madres desoladas/ soldados sin aliento (...) Cae la noche en Oriente”. Un cant solidari contra les guerres al món.

jtd febrer 1991 p

Els concerts de Mallorca i enregistrament d’onze temes

La partida cap a Catalunya s’havia fixat pel més de febrer i després del concert-comiat de Ciutadella, Ja T’ho Diré féu algunes actuacions més a Mallorca. El primer es va susprendre per la pluja. Estava previst pel 20 de gener a Palma durant la Festa de Sant Sebastià. Els altres dos foren al Bar Speed de Porto Colom el dia 26 i al local d’ El Barco de Palma el dia 1 de febrer. A més, el conjunt aprofità l’estada a l’illa veïna per enregistrar onze temes que havien de configura dues maquetes “Ronquenrels...” i també “... y otras hierbas”. Els quintet ciutadellenc volia partir ben preparat i amb moltes coses per oferir als gironins i gironines. Recentment, les peces d’aquestes marquetes s’han reeditat amb tres noves cançons inèdites d’aquella mateixa època. 

jtd a ElBarco p

La partida, el 8 de febrer de 1991 

També històrica és la data de partida. Embarcaren el dia 8 de febrer arribant a Barcelona aquella mateixa nit. L’endemà ja tenien un concert a Torelló, la seva primera actuació a Catalunya. El cantant Cris Juanico ens recorda, amb lúcida memòria, com fou aquella arribada a terres catalanes. “Després del concert de Torelló, el dia 10 vam anar cap a Biure d'Empordà, passant per Olot i Figueres”. Eren els primer recorreguts pels llocs i entorn on anys a venir triomfarien de valent. Completament desconeguts, s’ho jugaven tot. Tots ells havien deixat els seus lloc de treball estables a Ciutadella per endinsar-se en una aventura extraordinària. “Vam partir amb una Nissan Vanette, un Renault-5 i un Citroën AX. El mes de novembre anterior, en Fly i jo havíem passat tres setmanes a Barcelona i Vic, fent contactes i cercant concerts”, explica Cris Juanico, qui guarda amb sentida nostàlgia els cartells i fotografies d’aquells primers passos d’una embranzida arriscada i incerta, però que portava la voluntad única de seguir fent allò que més els agradava i en la que més passió ho posaren: la música.  

torello p

Bep Joan Casasnovas