Error
  • La plantilla no està disponible per aquesta presentació. Si us plau, contacta amb l'administrador/a del lloc.

“Un ram de locura”, la maduresa més genuïna

un ram de locura 1Si Moviments Salvatges significà l’èxit més sonat i alhora la catapulta als primers llocs de la música, dos anys més tard, l’any 1997, el grup de Ciutadella reafirmà la seva extraordinària creativitat. I tornà encertar amb un nou treball: Un ram de locura. Un disc en el que el cantant Cris Juanico expressà l’aportació total i absoluta amb l’elaboració de quatre composicions. A la ja coneguda trajectòria i habilitat per musicar lletres pròpies, com són els casos de Jesús Moll “Fly” i Sebastià “Titi” Saurina, s’hi suma amb encert l’empenta del cantant solista del grup. Peces com Pecat de dia, Sal i dolçura. Aromes de roques i La mar portaven el segell propi de Cris Juanico.

Aquest nou disc combinà, amb una transició exquisida i sigilosa entre les cançons, refilades de rock (amb l’emprenta de Titi i Fly) amb bellíssimes balades rítmiques que dibuixen, com sempre, l’illa de Menorca i els cants més sentits dels entorns illencs. En la seua línia, Ja T’ho Diré seguia explotant els elements més senzills i enyoradissos.

Un ram de locura arribà, com s’ha dit abans, després de l’exit rotund de Moviments Salvatges. O sigui, després d’haver-se posat un llistó complicat de superar. Però, des de la convicció i la tranquil•litat de gaudir amb tot allò que feien i creaven, i més enllà de com seria rebut el nou disc, els menorquins van assolir un treball esplèndid, fruit de la maduresa de tot l’equip i de la més estricte fidelitat a la seua essència músical. L’univers, Aromes de roques, Planetes transparents, Per a tu, La mar, Els darrers dies d’hivern...tots, en definitiva, conjuminen la totalitat dels seus recursos, registres i gèneres amb un inconfusible segell JTD.

A més, el compacte ve engalanat per les aportacions magnífiques de Toni Xuclà i Quimi Portet, dos “monstres” de la música del moment (i també d’ara, faltaria més!) i que, a la qualitat inherent del grup, no fan altra cosa que envernissar el disc amb un plus de brillantor excels. És, en tots els sentits, un CD molt ben treballat amb un resultat novament impactant. De fet, la prova de bon nivell en l’aplec d’aquestes 13 cançons meresqué el Premi al Millor Disc de Radio 4 l’any 1998 i una intensa gira de més de 90 concert durant 1998. 

un ram de locura 2

El disc fou enregistrat entre el mes de maig i juny de 1997 i va sortir al carrer el novemebre següent. I quan parlava d’estar ben treballat, no només era en el sentit musical i de producció, sinó també amb la presentació del producte i l’avenç de les noves tecnologies que incorporaven. Es tractava d’un CD-ROM interactiu, inèdit fins llavors en l'àmbit català, amb lletres, jocs, partitures i demés cosetes que complementaren el treball. A més de les cançons, incloïa fotografies de la seua trajectòria i els llocs més emblemàtics per on anaven deixant petja. Mantingueren la discogràfica Música Global, el disseny integral fou obra de Tomàs Orell “Massu” i la portada creada a partir d’una fotografia de Tiago Reurer. 

un ram de locura 3

En definitiva, Ja T’ho Diré seguia creixent, seguia convencent i seguia posant les lloses a un camí que es mantenia ferm, segur, enèrgic i que s’intuïa encara de llarg recorregut. Tot una delirant “locura”. 

Bep Joan Casasnovas